Les veus d'aquell estiu del '97 del Mosquit tornen. Però no són ells. Són un eco, una clonació imperfecta atrapada en un bucle. Creuen que és la Festa Major d'Hostalric, però parlen un castellà impossible, traduït literalment per una màquina amb l'ànima trencada.

Cada frase és un glitch existencial. Cada riure, una interferència del passat.

Això és la primera transmissió. La primera prova que alguna cosa, en algun lloc, ha anat terriblement i meravellosament malament.